Els sofistes eren un conjunt de pensadors que cobraven a canvi d’ensenyar a la joventut atinense a fer discursos per a la victòria política, amb independència de la veritat i la moral.

Al principi ser sofista no era deshonrós, eren la image del saber a Atenes, el seu nom ve de SOPHOS, sabiesa, intentaven crear ciutadans millors. Però posteriorment va adquirir un carácter pejoratiu, donat que van ser criticats per filòsofs importants com Sócrates, Plató i Aristòtil. Al contari que aquests pensadors, la finalitat dels sofistes, no era buscar la veritat, sino amagar-la. Per aquesta rao van adquirir gran relevància al S.V a.C. amb la consolidació del sistema democràtic a Atenes, desenvolupaven la capacitat de parlar en àmbient polític, ensenyaven oratòria i lògica informal i donaven grans i espectaculars discursos davant un auditori passiu. Sofistes importants varen ser Protàgores, Gorgias, Pròdico, Hipias, Antifonte i Trasímaco.

Entre les idees del seu pensament més importants, trobem el pragmatisme, el convencionalisme polític i el relativisme epistemològic, idees que en la seua època van ser considerades perilloses per a l’estabilitat de la polis.

http://www.e-torredebabel.com/Historia-de-la-filosofia/Filosofiagriega/Presocraticos/Sofistas-sofistica.htm

http://filosofiaantigua.suite101.net/article.cfm/los_sofistas

http://filosofia.idoneos.com/index.php/305265