martes, 17 de noviembre de 2009

la idea de bé, causa del coneixement

En aquesta part del llibre de la republica, Plató afirma, mitjançant un dialeg entre Socrates i Glaucó, que la idea de bé és la idea suprema i que a la vegada totes les idees depenen d'aquesta.

Per a explicar-ho a Glaucó, Socrates es recolça amb l'exemple de la vista, que diu que de dia quan la llum del sol il·lumina els objectes, els podem percivir tal i com es veuen en la realitat, però si la llum del sol ja no els il·lumina, tal i com passa per la nit, els objectes no es veuen com són ja que els falta la llum, per tant ens imaginem com poden ser en la realitat.

En aquest dialeg es poden distingir els dos mons distints en que es divideix el dualisme ontologic que són: el món intel·ligible representat en el text pel sol, que fa referencia a la ides de bé; i el món sensible representat en el tent pels objectes que ens imaginem que fan referencia a sers que son imaginaris , es a dir, que no sen reals.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada